Ja tenim el Tió!!

El passat diumenge, alguns pessigollets i algunes pessigolletes van anar a buscar el Tió!! Va ser un dia genial, tant grans com petits van disfrutar. Ara el tió està a l'escola, on els petits l'engreixaran per que pugui cagar bé!!!!

Aquest diumenge anem a buscar al Tió!!

Recordem a tots el pares i mares de Pessigolles que, aquest diumenge dia 27/11/11, anem a buscar el tió a Can Robert. 

Hem quedat a la benzinera Q8 ( crta de Terrassa a Matadepera ), a les 10 del matí.

Esperem poder anar el tió, que esta amagadet!!!

Fins diumenge!!!

Entrevista a la Directora de Pessigolles, Lidia Mullor.

Aqui teniu la primera entrevista del blog. És una entrevista interessant, no deixeu de llegir-la!! 

 

  Defineix-te: 

Sóc una noia senzilla i divertida.  Sóc molt familiar i m’encanta estar a casa meva.

  A quina edad et vas plantejar treballar amb els més petits?

Des de ben petita jo ja tenia vocació de mestra. I quan tenia 4 anys ja vaig començar a dir que de gran ho seria. Mai vaig canviar de professió com feien altres amics meus, que deien, ara veterinari, ara metge, ara bomber…jo sempre sempre deia que volia treballar amb els més petits. I ja em veieu! Dit i fet!!

 Que et va motivar a estudiar infantil?

Doncs la resposta va en relació a l’altre pregunta. Sempre he volgut ser mestra. Em sembla una de les professions més maques i gratificants que hi ha. Els infants són inocencia, tendresa, i treballant amb ells no hi ha cap dia igual, sempre aprens coses noves. L’etapa de 0 a 3 anys per mí és la més intensa que hi ha, perquè els primers anys de vida és quan descobreixen taantes coses…i compartir-ho amb ells i acompanyar-los en el camí, recolzant-los i guiant-los per mí és enriquidor.   

 El camí fins arribar a on arribat Pessigolles ha estat difícil?

 

Potser una miqueta. Jo més que difícil diría que llarg. Des del moment en què et decideixes, fins a arribar a veure l’escola oberta, és un procés d’alts i baixos, d’entrebancs, de superació d’obstacles, però val la pena, de veritat. La veritat és que cal dir que l’Administració no posa les coses gens fàcils, i a vegades esperant permisos i documents et desesperes. 

     Pel que fa a la “fama” que ha agafat l’escola en tan poc temps, la veritat és que estem sorpresos i agraïts. Tot l’equip que forma Pessigolles, estem treballant constantment per crear una escola on el respecte als infants sigui el més important, donant importancia als seus sentiments i emocions per sobre de qualsevol concepte, i crec que aquest amor envers els infants es transmet, i fa que els pares i mares estiguin contents.

Estàs satisfeta d’atrevir-te a posar en marxar Pessigolles? 

Si! Estic molt satisfeta. Era un somni que jo tenia des de sempre, crear una propia escola bressol, on poder seguir una línea educativa respectuosa, i on els infants de 0 a 3 anys poguéssin ser infants, no máquines d’aprendre conceptes com més abans millor! Estic satisfeta amb mí mateixa, encara que soni presumptuós, orgullosa del meu equip, i sobretot agraïda per la resposta dels pares i mares que han confiat des d’un primer moment en el meu projecte. Però som consicents que sempre podem ser millors, i continuarem treballant com fins ara. Vull fer especial referencia als pares i mares que vau apuntar als vostres fills/es a una escola bressol que era un local buit, brut, i ple de màquines d’obra….que vau escoltar el meu   projecte, que us veu haver d’imaginar com seria a través d’un plànol, però que em feieu créixer quan cadascun de vosaltres confiava en les meves paraules i matriculava al seu fill/a. Gràcies de tot cor. 

Que és el que més t’agrada de Pessigolles?

 

Que és una escola on els nens/es són feliços, riuen, ploren, juguen, dormen, aprenen, descobreixen el món… També m’agrada que és una escola on la comunicació amb les famílies és un vincle molt important, i poc a poc a mida que passa el curs ens convertim en una petita familia.

 Defineix amb tres paraules a tot el grup de professionals que hi ha a Pessigolles.

 

Tinc molta sort de tenir l’equip que tinc, no és piloteig. Puc dir amb molta convicció que gran part de l’èxit de Pessigolles és gràcies a l’quip humà que tenim.  

   Em permetreu no definir-les únicament en tres paraules, per mí és difícil simplificar el que sento pel meu equip. Són persones amb una qualitat humana enorme, amb una gran vocació pels infants, dolçes, constants, respectuoses i sobretot treballadores.

  Penses que la professió de mestra es vocacional o s’aprèn? 

Crec que amb les meves respostes anteriors adivinareu la meva resposta a aquesta pregunta. Totalment i sense cap tipus de dubte: VOCACIONAL. 

Que significa per tu Pessigolles? 

Aquí si que simplifico: UN SOMNI FET REALITAT

.

JA ESTÀ PENJAT EL MATERIAL A L'ESCOLA

Ahir vam estar unes mares penjant el material que vau portar. Tot ha quedat molt xulo.....!! Gràcies a tots per la resposta aconseguida i el treball realitzat. Us pengem un parell de fotos perquè veieu com queda.

 

Fins aviat!

Tió 2011

Hola!!!

Arriba l'hora de anar a buscar el nostre TIÓ!!!

Us convoquem el 27 de Novembre a les 10.20 a Can Robert. Per les persones que no sàpiguen on està, el punt de partida serà la benzinera del Q8 a la sortida de Terrassa cap a Matadepera a les 10.00. Es demana puntualitat, ja que a les 10.15 marxarem cap amunt.

Si no teniu mitjans per poder arribar aviseu i entre tots buscarem una solució!!!!

Sobretot porteu entrepà per esmorzar!!!!!

CARNESTOLTES!

Mireu!! Aqui teniu una altre idea per anar disfressats de caramel! Penso que és molt senzilla de fer però que és divertida! Poden estar moníssims, cada classe d'un color! Què us sembla? Hem de començar a decidir-nos aviat!

http://www.kandoo.es/blogdisfraces/entry/1011/mas-caramelos

Petjades

Avui es el dia que pengem tots els materials que heu anat portant a l'escola: petjades, fotografies, mitjons, etc. Ja veureu que rebonica que queda l'escola!!

Acta de reunió. 7/11/2011

ACTA REUNIÓ 7 novembre 2011 (Granja Catalana, 19:30)

ORDRE DEL DIA:

1. Valoració de l'activitat d'octubre: Castanyada - Què cal millorar per la propera?

2. Concretar l'activitat de novembre. Qui fa què? Quan? etc.

3. Començar a pensar l'activitat de desembre

4. Propostes de finançament: loteria i llumineta.

5. Carnestoltes

6. Parlar del retorn que ens va fer l'escola a les propostes (document Quim-Elisa)

7. Començar a fer un llistat del què cadascú pot oferir (nosaltres meteixos, o familiars, amics, etc. Ex. "que tinc una amiga que és contacontes" o ... "que sé com muntar un taller de titelles pels pares", etc.) 

8. Com està el tema del blog? (si algú té la informació)

PREVIS:

- Som poquets a la reunió, tot i que molta gent s'ha excusat. Es valora que algú ha de fer la tasca d'enviar el dia abans, un e-mail recordatori de la reunió del Grup afegint l'ordre del dia. S'ofereix l'Elisa per fer-ho.

- Cal parlar amb la Lidia pel tema de la Cartellera del Grup de mares i pares. La necessitem ja. La Montse (mare de l'Arnau)  li farà un correu per concretar-ho.

1.    VALORACIÓ DE LA CASTANYADA:

Estem contents, per ser la primera activitat i no acompanyar el dia (la pluja) va anar prou bé. La participació de les families va ser molt bona. I ens vam organitzar bé per a la recollida.

Coses a millorar:

· Considerem que va haver-hi força desorganització, l'activitat no va quedar molt clara, i va haver-hi moments d'improvització, va mancar que algú portés la iniciativa de manera clara.

Es proposa per a les properes activitats que i hagi una petita comisió que pensi els detalls de l'activitat i sigui responsable de conduir-la.

· Es valora si davant l'amenaça de pluja cal tenir un plan B o s'anul·la l'activitat.

S'acorda que per properes ocasions el millor és anul·lar.

· Es valora el tema del berenar. Considerem que va haver-hi un excedent de berenar. I el fet que estigués posat a la sala des d'un principi va dificultar  centrar l'atenció en l'activitat.

S'agraeix a tothom la participació però s'ha de buscar la manera que no sobri tant menjar. Es proposa que per properes ocasions es demani que cada familia participant només porti la quantitat de menjar equivalent al que consumirà.

Es proposa que per altres ocasions el berenar es guardi en una altra sala i es tregui just a l'hora del berenar perquè sinó es fa molt difícil mantenir l'atenció de nens i nenes en l'activitat.

2.    ACTIVITAT DE NOVEMBRE:

Ja s'ha passat la circular de l'activitat “mans i peus” a les families a través de les agendes. Però anem una mica justos de temps.

S'ha deixat una caixa a l'escola per recollir el material (recordeu! guants, mitjons, sabates, fotos de mans i peus, petjades retallades, fotos de petjades a la sorra, farina, etc., petjades o mans fetes amb pintura de dits,...).

L'últim dia de recollida serà divendres 11/11 a les 18'00h.

Aquest mateix dia una comisió (d'unes 5 persones) quedarà per recollir el material i prepara-lo, en funció del què hi hagi es decidirà què es fa i on es posa de l'escola (si n'hi ha poc es concentrarà en les zones comuns: entrada, passadís, menjador; si n'hi ha molt es ditribuirà per les diferents classes.) A les 19'00h. A la Granja Catalana.

El dilluns 14/11 a les 17'00 un altre grup de  5 o 6 perones quedarà a l'escola per penjar el material i decorar l'escola.

* Tot el material quedarà en dipòsit quan ja no el necessitem. Podreu recuperar els mitjons, guants i sabates infantils; sinó ho guardarem per utilitzar-los més endavat per fer tallers de titelles o similars.

L'Elisa passa l'e-mail recordatori de la recollida de material i per concretar les persones que faran cada cosa.

3.    ACTIVITAT DE DESEMBRE:

Es valora si assumim l'activitat d'anar a buscar el Tió. L'any passat la va organitzar l'escola. Plantegem que aquest any continuï igual, no tenim capacitat per assumir tantes activitats. Ens oferirem per ajudar en el què l'escola consideri, però com element de suport no organitzatiu.

El Lleonartdpare d'una nena de Solets, es va oferir via e-mail per muntar la cerca del tió i sembla que tenia una idea concreta.  Considerem que el millor és que ho parli directament amb la Lidia.

Donada la la demanda d'uns pares que treballen en comerços ,que es faci alguna activitat en diumenge per a poder assistir. Proposem que l'activitat del Tió es faci el diumenge 27 de desembre a les 10'00h. Cal plantejar-ho a la Lídia perquè ho tingui en consideració.

El Damià (pare de l'Adrià de solets) parlarà amb la Lidia per dir-li que finalment no organitzarem l'activitat  però oferim l'ajuda que calgui, així com per concretar el tema de la data i hora.

4.    PROPOSTES DE FINANÇAMENT

A la reunió d'octubre van sortir dues propostes per recollir fons per a les activitats que volguem fer el Grup de Mares i Pares.

4.1 PARTICIPACIONS DE LOTERIA

                S'han encarregat el Cristian i la Lídia, ja estàn preparades, s'han fet 500 participacions.

                Es poden comprar a l'escola per un import de 5 euros (4€ es juguen i 1€ és bo d'ajut per al Grup de         Es poden comprar individualment o en folis de 8 i vendre'ls a familiars, amics, companys de feina, etc.

El número GUANYADOR és el  85.102

4.2 LLUMINETA

                Es farà una llumineta que donarà peu a fer un sorteig-festa de Nadal a l'escola per despedir el 1er trimestre.

                Cada familia que vulgui portarà a l'escola algún producte de menjar, beure, puericultura, joc, etc. (del cost    que cadascú consideri) amb els que farem la/les paneres (en funció de la quantitat de productes es decidirà quants lots podem fer.). Es demana que la gent sigui original per fer les paneres que a tots ens agradaria             rebre.

                El dia de la festa es farà un sorteig públic de mà inocent en que es donaràn els premis. S'ha de concretar l           la data però possiblement ballarà entre el 19, 20              o 21 de desembre.

                Detalls tècnics:

                - la llumineta tindrà 120 números.  Cada núm. Costarà 1 euro. Cada familia només podrà comprar un màxim de   2 núm.

                - No podem fer responsable a la Lidia de cobrar la llumineta, així que es posarà una guardiola. Confiem en les    families, i per tant serà una llumineta autogestionada, qui pagui que s'apunti al número. Es posaran unes        instruccións al costat de la llumineta

                - La Montse (mare de l'Arnau) farà la circular per a les families. I enviarà un   e-mail a la Lidia per concretar la       data de la festa (possibles dates: 19, 20 o 21 de desembre)

                - La Sonia i el Marc (pares del Pau de solets) faran la Llumineta.

6. CARNESTOLTES:

L'escola necessita saber ja quina és la proposta per veure com poden començar a treballar-la amb els nens/es.

Durant aquesta setmana es farà la recollida de propostes a través del correu del Grup o de la Lídia.

Un cop tinguem la cartellera  del Grup penjada (en principi la setmana que ve), l'estrenarem amb la votació del Carnestoltes. Penjarem la llista de propostes i una bustia per fer les votacions, si us plau, només una votació per familia.

A través del correu del Grup també s'està fent un tanteig de quanta gent s'apuntaria a la rúa infantil del diumenge. Si hi ha quorum, es penjarà una llista a l'escola per apuntar-se.

A la reunió de desembre del Grup aquest serà el tema principal a tractar.

7 i  8. RETORN DE L'ESCOLA  A LES PROPOSTES  i  LLISTAT DE RECURSOS

Queden pendents per la propera reunió

9. BLOG

Segons ens informa per e-mail la Bego (mare del Julen de cometes):

El blog esta començat pero no hi ha res d' informacio penjada, ja que s'ha d'anar a parlar amb la Lídia.

Demana col·laboració en pensar els apartats que voldriem que tingués – obrim debat a través del correu.

Hi ha una altra mare, la Roser que està ajudant en la creació del blog, però demanen més suport. Qui vulgui col·laborar que es posi en contacte amb ella a través del correu del Grup.

ñ  ES NECESSITA:

◦     Activitat de novembre:

▪     Que tothom col·labori aportant material: mitjons, sabates, guants, petjades, fotos, etc. Últim dia de recollida divendre 11/11 a les 18'00h.

▪     5 o 6 persones que recullin i preparin el material. Divendres 11/11 a les 19'00 a la Granja Catalana.

▪     4 o 5 persones que decorin l'escola i penjin el material. Dilluns 14/11 a les 17'00h. a l'escola.

◦     Activitat de desembre:

En espera del que ens digui l'escola o el Lleonard (pare de solets).

◦     En general:

▪     Voluntaris/es amb ganes de muntar la Revista i/o Blog, amb coneixements d'informàtica o simplement amb vocació de “reporters”.

▪     Voluntaris/es que vulguin iniciar el tema d'hort urbà

DATA DE LA PROPERA REUNIÓ:

DILLUNS dia 12 de DESEMBRE a les 20'30 a la GRANJA CATALANA.

Es continua amb la dinàmica proposada de canviar de dia o hora per veure quan poden assisstir més families.

L'Elisa (mare de la Milena de cometes), el dia abans, enviarà un e-mail recordatori i passarà la proposta d

Moltes gràcies a les creadores del blog!

En nom meu i de tot l'equip que formem Pessigolles, us volem donar les gràcies a tots/es per la iniciativa de crear aquest blog! En especial a les seves creadores que s'han oferit a crear-lo i a actualitzar-lo! Esperem que sigui una eina més per estar en contacte i per poder penjar activitats, fotos, experiències, i totes aquelles coses que apropin més l'escola i les famílies. De ben segur que ens servirà per a continuar aprenent i millorant cada dia una mica més!

Receptes Nadalenques

Aquests follets nadalencs son molt fàcils de fer i molt divertits. Als nostres fills els agradara fer la cara dels follets que es menjaran.  S'ho passaran genial!!!

Ingredients

2 ous cuits

2 pebrots vermells rostits

1 pebrot verd rostit

Mahonesa

Olives negres

Preparació

- Pela els ous cuits.

- Ulls dels follets: parteix quatre trossets petits d'olives negres amb forma d'ulls.

- Parteix quatre trossets rodons de pebrot vermell per fer "coloretes" de la cara.

- Parteix dos trossets de pebrot vermell amb forma allargada per la boca dels follets.

- Col.loca en un plat els dos ous, sobre ells col.loca en un ou el pebrot verd i en l'altre el pebrot vermell, com si fossin barrets.

- Afegeix una mica de mahonesa en la part del ou que s'uneix amb el pebrot, com si fos un cordillet del barret.

- Posa dos trossets a cada ou com si fossin els ullets.

- Col.loca la boca i els "coloretes" a la cara dels follets.

El colecho por Carlos Gonzalez

Una mamá le pregunta al pediatra Carlos González, preocupadísima, qué hacer con su hija que "no puede dormir solita":

-...Finalmente, la situación ha degenerado y prácticamente dormimos juntos los tres durante toda la noche (ella, mi marido y yo).

- Hola. Eso no es degenerar, eso es normalizarse. Los niños pequeños necesitan dormir con su madre. Eso es lo normal. Hacia los tres o cuatro años suelen aceptar el dormir solos si se les pide educadamente (aunque, por supuesto, ellos preferirían seguir durmiendo con su madres hasta los 10 o 12). Es muy importante que aprendan desde pequeñitos a dormir acompañados, porque así es como solemos dormir los adultos. Imagínate que no aprende a dormir con otras personas, y que cuando sea mayor no se quiere acostar con su marido. ¡Sería terrible! ¡No la conseguirías casar! ¡Tendríais que aguantarla en casa toda la vida! (o meterla monja...)De todos modos, si encuentras que tres en la cama es demasiado incómodo, habrá que sacar a alguien. Se puede usar un criterio de antigüedad (que se vaya quien más tiempo lleve durmiendo en tu cama), un criterio de maduración (que se vaya el más maduro), un criterio de espacio (que se vaya el que haga más bulto), un criterio de contaminación sonora (que se vaya el que ronque más fuerte), o un criterio operativo (que se vaya el que menos llore al sacarle de la cama). Me temo que todos los criterios apuntan hacia tu marido... :-)

Lo de los tres o cuatro años lo baso en experiencia personal, y en haber hablado con otras madres (huy, qué he dicho, si yo no soy una madre... creo que se me está pegando algo) que han practicado el colecho. Me temo que falta por hacer un estudio descriptivo-observacional sobre la duración habitual del colecho en las familias que lo practican.También precisamente por experiencia, en que hay niños que, habiendo dormido solos, es hacia los tres años cuando quieren dormir con su madre. Mi idea personal (sólo una interpretación, probablemente sesgada y basada en datos incompletos) es la siguiente:
1.- Lo biológicamente normal en nuestra especie, lo que ocurría antes de que las distintas culturas impusieran distintas normas, probablemente era que los niños dormían con su madre hasta los 10 o 12 años, y puede que más. Me baso en que los chimpancés duermen con su madre hasta los 5 (y tienen la pubertad a los 7), y en que no logro imaginarme a un niño de menos de 10 años durmiendo sólo y desnudo en el suelo, bajo las estrellas, y sobreviviendo.
2.- Vestidos, en una cuna, en una habitación, bajo un techo, evidentemente los niños sí que pueden dormir solos y sobrevivir. El problema es que ellos no lo saben.
3.- Hacia los 3 o 4 años, los niños empiezan a comprender que, en efecto, no corren ningún peligro durmiendo solos. Si los padres quieren que duerman solos, y se lo dicen con gracia, pueden convencerlos. Digo por experiencia que preferirían dormir acompañados hasta los 10 o 12, porque más o menos hasta esa edad quieren que les hagas mimitos, que les vayas a arropar, o intentan venir a tu cama ocasionalmente, o aparecen de visita el domingo por la mañana... Los de 15, en cambio, creo que no permitirían tales cosas ni pidiéndoselas por favor.Creo que muchos niños que han dormido con su madre desde el principio, hacia los 3 o 4 se sienten lo bastante seguros para dormir solos sin quejarse mucho.
4.- Este es el punto más polémico, pero también lo creo: pienso que aquellos niños que desde el nacimiento han dormido solos se sienten más inseguros, y que su evolución es precisamente la contraria. Un niño de un año que jamás ha dormido con su madre es incapaz siquiera de imaginar que eso es posible. Nota que le falta algo, pero no sabe el qué. Por eso los libros clásicos de pediatría y puericultura (como el Spock o el mismísimo Nelson) insisten en que «ni una sola noche los admitas en tu cama, porque se acostumbrarán y querrán volver cada noche». ¡Es como descubrir un nuevo mundo de posibilidades! Pero, si no lo ha descubierto antes, hacia los 3 o 4 años probablemente llega a imaginarlo, o a enterarse de alguna manera, y al mismo tiempo tiene más capacidad física para hablar, desplazarse y en definitiva imponer su voluntad. Así que es entonces cuando por fin consigue ir a dormir con sus padres, y luego tardará más en llegar a dormir solo, precisamente porque, al haberle faltado el colecho al principio, se sentirá más inseguro. Desde luego, no es que yo recomiende sacar al niño de la cama a los 3 o 4 años. Como tampoco recomiendo meterlo. Cada familia hará lo que crean conveniente. Lo que quiero es explicar, a aquellas familias que ya lo han metido en su cama (o están pensando hacerlo) que no están haciendo nada malo, que tienen perfecto derecho a seguir así. A quienes preferirían sacar al niño lo antes posible, puedo explicarles que, probablemente, hacia los 3 o 4 años lo conseguirán. Si alguien no ve motivo para sacarlo, y prefiere esperar a que el niño se vaya de puro aburrimiento, también me parece perfecto. Estoy seguro de que todos los niños se irían, tarde o temprano (de esto sí que tengo bibiografía, porque está escrito: «por esto dejará el hombre a su padre y a su madre, y se unirá a su mujer, y serán los dos una sola carne». Eso lo dijo uno que sabía más que Freud, así que no creo que lo discuta nadie :-) Lo de sacar a alguien de la cama, evidentemente era en broma. Nosotros hemos estado la mar de bien tres en la cama, y nadie se tuvo que ir. Lo que pretendo señalar con mi broma es que nuestra sociedad ve perfectamente normal que un adulto de 30 años necesite compañía para dormir, pero no admite que un niño necesite lo mismo. Tanto que los que hablamos de que se vaya el padre lo decimos en broma... pero algunos dicen que se vaya el niño, ¡y lo dicen en serio! Mi mujer me dejó entrar en su cama hace casi 22 años, y todavía no me ha sacado, por lo que le estoy muy agradecido. Por cierto, creo que las necesidades del bebé, la mamá y el papá no son necesariamente incompatibles. Me consta que muchos padres disfrutamos enormemente de esos años en que tenemos niños en la cama. Es algo que más adelante se echa de menos.